Els humans també, a vegades, tornem per morir on vam nàixer, es una cosa irracional, algo nostàlgic un sentiment que no es pot explicar amb paraules, com si eixe lloc on vas viure la teua infantessa fora el millor lloc del món. Et porta a tornar on vas viure les teues primeres rialles, on vas caminar els primers passos on van nàixer els teus pares. Es com un lligam inexplicable a un tros de terra que ja pot ser la més estèril del món, que per tu sera el millor lloc on viure o on morir. Això son “arrels”, el temps passa i tot a la fi, s’acaba. Sempre queda algo que es resisteix al pas del temps, algun monument o alguna canço que mai es podra esborrar ni física nisiquicament dels habitants d’un poble. La por a perdre aquets simbols identificatius de que ací sempre hem estat, ens fa a mantindre’ls e inclús a restaurar-los (ja fent festes en honor aquets simbols o recuperant vells murs oblidats). Lo mal es quan el poble ja no sap d’aquets signes, si una cosa no se sap que se té, és imposible que es done la sensació de “perdre´l”, sense eixa sensació lo que continua es la desaparició d’aquest bastió, que en un passat va ser un emblema identificatiu de lo que hui som.

En aquest poble hui per hui tenim un símbol que ens identifica, el portem a la memòria, el portem inclús a l’ escut!!

Però pocs saben que aquest simbol no només es conserva a la memòria, aquest simbol es físic i existeix… la Torre de Biniesma ( la famosa “torre caiguda”), es conserva a pesar dels anys d’oblit, la seua base , els seus fonaments. Per a qui vullga vore-la la pot locatlizar passant el riu Belcaire en direcció a Xilxes, mig enfonsada en la mar, però fàcilment visible.

Aquest fonaments, aquesta base que aguantat segles deuria de ser un fonament més per al nostre sentiment històric. Com sabreu en aquest lloc van a fer les mil i una meravalles del mon, en definitiva van a fer lo que es denomina una “asfaltà” en tota regla. En un principi no tenen ninguna intenció de recuperar la torre, es més, es la bufa, com si acaba de fonament per als carrers. Per açò venia a que si al poble es desconeix l’existencia dels restos d’aquest simbol a ningú l’importara que acabe desapareixent. Lo mal que aquesta gent que decidiexen aquets assumptes, també son gent que han naiscut i viuen al poble, estan enterrant al temps que ho faran amb el “monument”(aunque no s’haguen pres la molèstia en tants anys de declarar-lo “bé historic” del poble) les seues arrels.