17 Diciembre 2007
A l’any 2001 es va aprovar per unanimitat per l’Ajuntament en Ple el Reglament Municipal de Normalització Lingüística, prevent la creació de l’Oficina Municipal de Promoció i Ús del Valencià, encarregada de promoure l’ús del valencià en tot l’àmbit municipal.
“Respon així a una necessitat amplament sentida per la població de la nostra ciutat de dignificar la nostra llengua i donar-li presència que mereix en tots els àmbits socials” van dir en aquell moment.
La veritat és que la cosa te bona pinta, però clar, una cosa és dir-lo i un altra fer-lo… tenint en compter que en Moncofa historicament sóm valenciaparlants o millor dit hui en dia sóm bilingües, parlem dos llengues, castellà i valencià. Aquesta medida no te discussió. Una altra cosa és que al dia a dia és veja reflexada per part de l'ajuntament de Moncofa. Al carrer ho tenim ben clar, tota la promoció que és fatja pel valencià, benvingut siga. Per començar no estaria mal que tota MENA de cartelleria, propaganda, periodic local,… és fera en valencià, hui en dia lamentablement no és fa. AHhh!! Perdoneu se m'oblidava, ACÍ sóm BILINGÜES!!!! Si per LLei tenim dret a parlar, escriure, expressar-nos , llegir,…en castellà, també per LLei tenim dret de fer-ho en valencià. Per tant des d'ací demanaria a l'ajuntament d'aquest poble que feren una promoció com toca i no una despromoció sense trellat. PROMOCIÓ SÍ!! Però amb les dos llengues!!! Mai una més que l'altra.
Una menció a part es mereix l'assumpte de la parietat del castellà-valencià en estiu, segons el que ens fan entendre per part l'ajuntament ací en estiu en aquest cas només tenim drets quan lleguim en castellà. El valencià l'aparquen com si fora un vell que estorba, ja el traurem quan s'acabe l'epoca estiuenca, com l'arbre de nadal, igual. Tenint en compter les dades oferides per “la oficina de turismo” la majoria de les consultes que es van fer aquest estiu les van fer gent de la Comunitat Valenciana (jo crec que encara que no el parlen ,segur que entenen perfectament el valencià, per això de quesóm bilingües), per cert tant la web de l'ajuntament com la del turisme són unicament en castellà, sense comentaris. Jo no demane ni vull que siga tot en valencià, "cuidao"!! Jo al igual que la majoria d'este poble volem que no es menyspreue d'aquesta manera una de los dos llengues que parlem! Si les dos són oficials, les dos són igual d'importants, tenim els mateixos drets i alhora obligacions amb les dos. Un altra cosa és que el govern municipal crega que açó es un tema politic, en tal cas hem donaria vergonya donar-los suport, AÇÓ NO ÉS POLITICA!!!AÇÓ ÉS CULTURA!!!
----------------------------------------------------------------
SAPS QUINS SÓN ELS
TEUS DRETS LINGÜÍSTICS?
Tingues present que, tal com reconeix la Llei, el valencià
és la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana. És, a més a més, llengua
oficial juntament amb el castellà.
La utilització del valencià produeix plens efectes
jurídics i administratius i el seu ús no comporta cap exigència de traducció.
En conseqüència, l'ús del valencià, definit com a llengua
pròpia, és efectiu en qualsevol dependència de l'administració local,
provincial, autonòmica o estatal de la Comunitat Valenciana.
No oblides, per tant, que tens dret a usar el valencià en
totes les teues relacions, tant públiques o privades.
En les relacions administratives, la llei obliga
l'Administració a comunicar als administrats tot allò que els afecte en la
llengua que demanen. Tens dret a demanar que totes les entitats administratives
de la Comunitat Valenciana es comuniquen amb tu en valencià. Si no ho has fet,
consulta'ns i t'indicarem què has de fer.
CONTACTE
També pots possar-te en contacte amb
nosaltres mitjançant el el correu electrónic valencia@ajuntamentdemoncofa.com
o en el teléfon 964 58 04 21.
servido por moncofa
4 comentarios
compártelo
7 Noviembre 2007
Ja fa temps vaig vore el famós documental del Al Gore “UNA
VERDAD INCOMODA”, “no és un més!” vaig pensar només acabar de vore´l. Amb el
temps en va complaure vore que en part tenia rao, ja que siga protagonitzat per
un politic que va ser el vicepresident dels Estats Units ja te el seu merit i
ens fa pensar. El temps tant a mi com Al Gore ens ha donat la rao o com en el seu
cas, li donara la rao. Ha sigut premiat amb el “Nobel”, amb el “Príncipe de
Asturias”,..per nombrar els més coneguts i recientment el “Gobierno de España”
ha comprat els drets del documental per al
visionat en les escoles. Amb tot açò passare de fer conyes com les d’un
“primo” que en fatja fer el “primo” ,ja que el tema es prou seriós, i ens
pertany a tots, es un tema, un problema global ja sigues de Moncofa com de Arequipa
(Chile).
Es un tema global, però per concretar-lo més, parlare d’alguna
cosa més a prop.. les Platges de Moncofa. Hui ha eixit al periodic el
Mediterraneo “Costas ordenará el litoral de Castellón hasta el 2020”, amb temes
com expropiacions i derrumbaments per tot el litoral. En el cas de Moncofa el
fica conjuntament amb el de Xilxes:
“En la franja entre
el puerto de Burriana y la playa de Corint –limítrofe con la provincia de
Valencia-, se sufre una “fuerte erosión por la acción del oleaje y la falta de
aportes fluviales, que hace imposible su estabilización, con un retroceso anual
del orden de 1,5 metros al año”. De ahí que el Ministerio contemple el mismo
tipo de soluciones drásticas en la primera línea litoral en ambos municipios, agravada
por la “elevada presión urbanística”.”
Més clar…aigua!
Aigua de la mar, això es el que ens espera, 1,5 metres al
any, feu comptes i voreu com la cosa no es de conyes. També sa de dir que en
aquest poble estem farts de vore com any darrere any , ens toca arreglar les
platges, replenant-les amb pedres i sorra per a que als messos ens toque fer lo
mateix. Sino fora per aquesta acció lo més segur que la platja ja estaria en
l’Ermita. Ara sí, hi ha que pensar que la primera línea de la mar està plagada
de cases, cases que segons Costes no tenen futur, per part correcte, per un
altra personalment en fa llástima que es tinguen que tirar, almenys fan bonic i
no son les colmenes d’formigó que hi ha a la segona línea. Sobre lo de la
“elevada presión urbanística” vaig a passar de comentar-lo que hui tinc un bon dia i no vullc ficar-me amb la forma de
fer urbanisme d’aquest poble.
Els gests ambientals que podem fer
-1. Il·luminació de baix consum. Substituir bombetes incandescents i halògenes per bombetes fluorescents compactes o de LEDS
-2. Aparells energèticament eficients.
Adquirir aparells elèctrics que no malverssin energia, com els
anomenats energèticament de Classe A, A+, A++ o que acompleixin altres
criteris d'estalvi com Energy Star, etc.
-3. Tria i selecció de la brossa de casa.
Recollir selectivament les escombraries i portar les fraccions com ara
paper, envasos o matèria orgànica al contenidor corresponent i la resta
de valoritzables a la deixalleria estalvia energia i contaminació.
-4. Climatització de baix consum.
Seleccionar el termostat de la climatització a l'estiu a 26º C i a
l'hivern a 20 ºC i utilitzar aparells de baix consum com ara les bombes
de calor tipus inverter.
-5. Moure's en bicicleta o transports col·lectius.
Per a recorreguts de menys de 3 km la bicicleta és el sistema de
locomoció més eficient. Els transports col·lectius redueixen a 4
vegades les emissions de gasos amb efecte hivernacle.
-6. Conduir eficientment.
Canviar de marxa per sota de les 2.500 revolucions en els vehicles de
gasolina i per sota de les 2.000 en els de gasoil pot estalviar un 35 %
de combustible.
-7. Consum local.
Avui el 40 % de les emissions són per causa del transport de
mercaderies per tot el món. Cada vegada que comprem al barri o comprem
productes produïts localment (fruita de comarques veïnes en comptes
d'altres països, carn d'ací en comptes d'Irlanda o Argentina)
estalviem en emissions d'efecte hivernacle.
-8. Habitatges aïllats.
Finestres i portes poden aportar pèrdues importants de climatització
sinó estan ben aïllades. El doble vidre a les finestres i l'aïllament a
les caixes de les persianes poden reduir la factura energètica.
servido por moncofa
sin comentarios
compártelo
19 Septiembre 2007
Llevaba tiempo visitándolo, años, mientras se encontraba oculto entre la vegetación propia de la zona, zona húmeda con acequia, juncos y regueros, la abundancia natural prácticamente lo cubría pero allí estaba como memoria fija de un tiempo, como recuerdo de nuestra reciente historia como pueblo. Mi colección de fotografías nunca podría prever los cambios que se iban a producir y que, al final, iban a cortar de raíz la secuencia de imágenes.
El avance de la edificación, el abandono del sector primario, agrícola en este caso, y su paso al terciario de los servicios y de la construcción no es ningún riesgo para la memoria ya que no son temas enfrentados, a no ser que se quieran enfrentar. La memoria es patrimonio de todos y es un sentimiento humano que nos distingue como especie a la vez que nos hace crecer desde bases y experiencias de los que en otro tiempo fueron. Se hace necesario compatibilizar crecimiento con cultura, siendo la memoria histórica parte fundamental de esta. Esto también se viene llamando, entre otras cosas, "desarrollo sostenible", es decir, crecer preservando para generaciones futuras aquello que nos ha sido dado y cedido por otras anteriores.
Moncofa está sufriendo cambios de primera magnitud en su fisonomía, pero también en sus formas ya que en pocos años desaparecerá una forma de relación con el entorno, pasando muy rápidamente de una sociedad agrícola a otra centrada en el terciario. Este cambio está siendo mayoritariamente apoyado por los ciudadanos. Pero no está siendo sostenible en un tema tan sencillo como el de la memoria histórica centrada en los pocos restos de épocas pasadas y que conforman nuestra historia como pueblo. ¿Tiene sentido derribar el lavadero (el llavaor) cuando tantos pueblos los cuidan, rehabilitan y convierten en lugar de expansión a la vez que de recuerdo de otras formas de vida?. ¿Tiene sentido que el vestigio del que más nos enorgullecemos los moncoferos, --la Torre caída-- se encuentre en el estado que está?, prácticamente no existe cuando otras poblaciones hacen reconstrucción e incluso traslado de restos para su preservación. ¿Qué decir de l´Alqueria? A pesar de estar destinada una zona verde en el futuro PAI, lo bien cierto es que ya no existe nada que preservar en la zona.
Bueno, pues a lo que iba. El búnquer o refugio derribado era el último que quedaba en el término municipal y de lo que fue la línea de defensa en el frente de 1939 al final de nuestra guerra civil. Era muy fácil conservarlo, máxime en un momento de urbanización y, además, pudiéndose convertir, incluso, en un elemento "decorativo". Pues va y no, abajo con él. Incomprensible, pero cierto. Tengo la última fotografía para enseñarla a los nietos que ya no sabrán mucho de lo que fue su pueblo, a no ser que se lo contemos, pues no podrán verlo.
No es tan difícil esto de la sostenibilidad, máxime en estos temas. Eso sí, claro, requiere voluntad además del vocablo engolado. ¿Realmente estamos de acuerdo los moncoferos en que desaparezca nuestra memoria histórica? Bueno, ya no queda mucho que conservar-
Paco Corma
Licenciado en Químicas. Empresario.
http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/noticia.asp?pkid=308836
servido por moncofa
sin comentarios
compártelo
27 Agosto 2007
El cicle de vida del salmó constituïx un dels exemples més reveladors de la selecció natural de les espècies en el planeta. Els salmons són anádromos: neixen en aigües dolces, migren a l'oceà i tornen a les mateixes aigües dolces recorrent milers de kilometres amb la corrent en contra , pujant cascades i tot, per a procrear. Se'ls atribuïx la capacitat de tornar al mateix lloc on van néixer per a reproduir-se i els estudis recents mostren que almenys un 90% dels salmons que remunten un corrent van néixer en ella. No se sap com s'orienten, però lo que queda clar, es queestos esser viuen una vida molt parera a les tragedias gregues amb un sentit del sacrifici i de voluntad cares de vore en els essers humans hui en dia.
Els humans també, a vegades, tornem per morir on vam nàixer, es una cosa irracional, algo nostàlgic un sentiment que no es pot explicar amb paraules, com si eixe lloc on vas viure la teua infantessa fora el millor lloc del món. Et porta a tornar on vas viure les teues primeres rialles, on vas caminar els primers passos on van nàixer els teus pares. Es com un lligam inexplicable a un tros de terra que ja pot ser la més estèril del món, que per tu sera el millor lloc on viure o on morir. Això son “arrels”, el temps passa i tot a la fi, s’acaba. Sempre queda algo que es resisteix al pas del temps, algun monument o alguna canço que mai es podra esborrar ni física nisiquicament dels habitants d’un poble. La por a perdre aquets simbols identificatius de que ací sempre hem estat, ens fa a mantindre’ls e inclús a restaurar-los (ja fent festes en honor aquets simbols o recuperant vells murs oblidats). Lo mal es quan el poble ja no sap d’aquets signes, si una cosa no se sap que se té, és imposible que es done la sensació de “perdre´l”, sense eixa sensació lo que continua es la desaparició d’aquest bastió, que en un passat va ser un emblema identificatiu de lo que hui som.
En aquest poble hui per hui tenim un símbol que ens identifica, el portem a la memòria, el portem inclús a l’ escut!!
Però pocs saben que aquest simbol no només es conserva a la memòria, aquest simbol es físic i existeix… la Torre de Biniesma ( la famosa “torre caiguda”), es conserva a pesar dels anys d’oblit, la seua base , els seus fonaments. Per a qui vullga vore-la la pot locatlizar passant el riu Belcaire en direcció a Xilxes, mig enfonsada en la mar, però fàcilment visible.
Aquest fonaments, aquesta base que aguantat segles deuria de ser un fonament més per al nostre sentiment històric. Com sabreu en aquest lloc van a fer les mil i una meravalles del mon, en definitiva van a fer lo que es denomina una “asfaltà” en tota regla. En un principi no tenen ninguna intenció de recuperar la torre, es més, es la bufa, com si acaba de fonament per als carrers. Per açò venia a que si al poble es desconeix l’existencia dels restos d’aquest simbol a ningú l’importara que acabe desapareixent. Lo mal que aquesta gent que decidiexen aquets assumptes, també son gent que han naiscut i viuen al poble, estan enterrant al temps que ho faran amb el “monument”(aunque no s’haguen pres la molèstia en tants anys de declarar-lo “bé historic” del poble) les seues arrels.
servido por moncofa
sin comentarios
compártelo
22 Agosto 2007
CANÇO DE MONCOFA
Sí! ja he vist el videoclip, ja escoltat la canço!!
Jo en creia que només era una llegenda urbana... un vídeo amb imatges de malson que donen lloc a una cridà telefònica en la que es prediu la mort de qui la veu exactament 7 dies després.
Segurament que en passara com en la peli The Ring, als 7 dies, a la mitjanit, eixirà del televisor don Pascual Rius i en matarà! segur que m’ho mereix.
No soc qui per opinar sobre la valia musical de la canço, només tinc lo que és diu, algo de vergonya. I és lo que senc, molta vergonya, primer que res dir, que la Zanón té molt bona veu i que segur que no li falten contracts arreu de l’any, però lo de la cansoneta aquesta no te nom. No és culpa d’aquesta artista, és culpa de qui la contractada…
Si és volia emular la campanya safia i friki que és va fer a Castelló amb el senyor Aguilé, doncs s’ha conseguit, almenys la del Luis tenia el seu punt de grácia, molt friki , però el tenia. Som un poble, res més, no vullguen vendremos ara de què som Marbella, açi la gent bé a passar l’estiu amb la familia i avant. No ve la gent al Carib(segons la Zanón , fent el videclip es creia estar al Carib, per mi que va mesclar algo amb la orxata…), ve a un poble de la província de Castelló, amb l’encant que això suposa, un poble del Mediterrani.
No se de qui va ser aquesta genial idea de la cansoneta, si ho sapiguera ho diria, a vore si acatxaba el cap de per vida. Una cosa és voler promocionar el poble, està molt bé, ens hem convertit en un lloc turístic, però no tenim que oblidar de que només ho som durant dos messos a l’ any, durant tota la resta seguim estant els mateixos. Açi som treballadors, ho portem a la sang, ja antany pescadors(animal extinguit), llauradors(animal en proces d’ extinció),… amb infinitat d’histories; no fa tant, "és portaben les famoses cols de Moncofa, amb barrils de fusta per enviar-les amb baixell per la mar fins que un polític Burrianenc ens va furtar el port pesquerque ens tocava".Una i mil histories, totes juntes conformen el nostre sentir com a col.lectiu, a vore quan és pren el projecte del Museu Etnològic!!
Tenim una història molt peculiar, cadascú en s’ha casa en tindrà una, som algo més que un dormitori per als veranejants, som algo més que una estació de servici. Però eixes coses no interessen, o no interessen a les persones que manen, això no ven pisos.
servido por moncofa
1 comentario
compártelo
21 Agosto 2007
Per al próxim dissabte 25 d’agost hi ha una cita per gaudir de la bona música, d’un expectacle que any darrere any és consolida com a sinònim de bona qualitat. El “Concert del Mediterrani” (almenys aquest no li tradueixen el nom).
Aquest any toca “el Musical” amb cançons com “Cabaret”, “Evita”, “Grease”…seran cantades per dos veus de primer nivell, les de Luis Amando i Gema Castaño. Açò sí què és un espectable que els nostres veranejants no dubtarien en pagar l’entrada, s’ho mereix. Un bon expectacle, referent en la província, amb un cost sobre el 8 a 12 milions de les antigues pesetes i que fa vindre amants de la bona música de tos els racons.
Qualsevol malpensat podria pensar, que tenint una banda de música al poble, perquè no participen al concert?, sabent què és una banda de primer ordre, amb molts primers premis al llom…realment no ho se, segurament sera per detalls tècnics o de “qualitat” que s’escapen al meu enteniment. Qualsevol malpensat podria pensar, que per a un dia, 8 o 12 milions són molts diners i que segurament a la banda de música del poble no reben ni la tercera part d’eixa quantitat econòmica durant tot l’any.
Quines ocurrències malpensen la gent, la veritat és que la banda del poble, no és pot queixar del tot, se’ls acondicionat e insonoritzat el Polifuncional per a què tinguen un joc on assajar i donar classes als nanos, se´ls ha fet una planta sensera dins del Polifuncional, amb pis de parquet ( 7 quilos, passe de contar l’historieta del parquet) i tot! ¿¡Què més volen!?
El Polifuncional la veritat siga dita, s’acondicionat de maravella (falta un ascensor, com a mínim i per llei , lo seu tendria que ser un muntacàrregues, per lo d’anar carregant amunt i a baix els pessats instruments), però. lo que realment hagueren volgut els músics es que s’haguera pres seriosament el projecte d’un Auditori (el terreny ,els fonaments i els plànols ja fa anys que els tenen, , estàn a l’espera de què el govern municial els fatja una inversió per a la seua construcció).
Jo crec, pense, que l’associació musical d’aquest poble, per història, per gent, perquè és lo que toca,… deuria de tindre un Auditori en condicions, expresament per a ells, i no tindre que passar els seus dies en un Polifuncional de prestat, que per molt que el vullguen engalanar, no deixa de ser un magatzem.
Ay! De què estava jo parlant? A sí! Del Concert del Mediterrani…
servido por moncofa
sin comentarios
compártelo
20 Agosto 2007
Vaig a començar parlant d'algo que en toca de prop, la cultura. Aquest any s'ha complit el setè aniversari del F.O.C (fira d'oci i cultura, rebatejada ultimament com a Foc Feria de Ocio y Cultura). Si ja portem 7 anys des del primer Foc, però a mi en dona la sensació de que estem al principi.
Aquest any s'han invertit més de 250.000 euros... fiquem com a base uns 200.000 euros per any per 7= a 1.400.000 euros aprox. 231 milions de les antigues pesetes( lo més segur es que aquesta xifrasiga més abultada). Amb aquests diners s'aconseguit durant 7 anys donar circ als veranejants, qualsevol pot pensar i acertara que és una bona inversió, ho és. Però aquesta "feria" també es una inversió cultural que va començar per ser un referent en tota la província, però que s'ha quedat amb això, circ. Realment qui coneix aquest esdeveniment fora del poble? (llevant als artistes que treballen o que son convidats a l’ event, clar).
Algo no quadra, un esdeveniment d'oci "però també cultural" que tendria que haver sigut un trampolí per jovens promesses, d'idees innovadores, d' espill en el que mirar-se les regidories de cultura d'altres pobles, s'ha quedat en no res, en oci simplement. Pensant en aquesta línea, amb aquest pressupost, el més alt en apartat "cultural" dirigit en un principi per al poble ix tant rentable donar circ als veranejants?
Almenys que fora una "feria" amb actes de qualitat, cada any van a menys, aquest any es poden comptar amb el dit de la mà els actes amb qualitat.
Foc-escena, han hagut espectables bons i altres de fàstic, segurament si aquest veranejant que tant cuidem en aquest poble tinguera que pagar una entrada per vore'ls, es moririen de fam.
Foc-cinema(lo millor), com sempre l'únic salvable de la cremà, el ninot indultat de tots els anys ( tot no podia ser perfecte, el metraje que es va ficar a la casa cultura, salvant els films comercials, van ser de pena).
Foc-art, aquest any s'ha intentat canviar el format dels anys anteriors, ha sigut algo diferent, la veritat es que el projecte podia donar més de si, s'ha quedat amb "un quiero y no puedo", en notes generals ha sigut un focart molt fluix i sense esperit ( vaig a passar de parlar de "la escultura de las colchonetas" i convide a tot lo món que passe per la plaça la “0” a que disfrute del mural que han pintat).
Foc-sound, com sempre en la seua línea, música per a un sector específic de gent, tant específic que no entren ni els tant volguts veranejants, tant específic que realment en pregunte s’hi ha gent que escolte aquesta "música".
Per a mi, que realment la gent no sap lo que es el FOC...
servido por moncofa
sin comentarios
compártelo
